dissabte, 17 d’agost de 2013

El castell de Sant Joan de Blanes



La silueta del turó de Sant Joan i el seu castell és un dels trets més característics i definitoris del paisatge cultural blanenc. La magnífica vista que es pot admirar des de dalt de tot del turó, i en particular la perspectiva de la nostra vila que es pot veure a través del cèlebre forat dels murs del castell –respectat per les obres de rehabilitació de les darreries dels anys 80 pel seu caràcter simbòlic-, és un dels atractius de la visita a Sant Joan. El castell, encimbellat en el punt més elevat d’una muntanya de 173 metres d’alçada, sembla un petri i silenciós guardià de la vila que s’estén als seus peus. La blanca i amable capella construïda uns metres per sota de la torre del castell serveix de contrapunt a la rigidesa marcial d’un castell edificat, segurament, per alertar els blanencs de fa mil anys de possibles atacs pirates vinguts per mar en l’època en què les illes Balears encara estaven sota domini àrab.

El castell de Sant Joan, part dels dominis dels Cabrera i els seus subfeudataris, la família dels Blanes, és esmentat per primer cop amb el nom de castell de Forcadell l’any 1002, encara que des d’aleshores sempre fou anomenat castell de Blanes. En temps d’invasions i atacs pirates els habitants de Blanes fugien de llurs cases i anaven a refugiar-se al castell per un camí significativament anomenat “de la retirada”.

La fortalesa començà a entrar en decadència a partir de la segona meitat del segle XV, i arribà a tal punt de degradació que fins i tot, l’any 1588, els frares caputxins hi anaven a treure’n pedres per la construcció del convent. No fou fins a mitjan segle XIX, quan s’hi instal·là una estació telegràfica amb finalitats militars, que es van començar a portar a terme una sèrie de modificacions al castell, bàsicament obres de fortificació.

Els anys 50 del segle XX l’estat de conservació del castell, i en particular de la torre, era pèssim, per la qual cosa un grup de blanencs emparats per la revista Recull decidiren iniciar una campanya per restaurar-lo, que culminà en la creació d’un Patronat municipal pro Sant Joan i en l’obertura d’una subscripció popular destinada a costejar les despeses de les obres de rehabilitació, que van començar el 25 d’agost de 1958.

L’ermita, que en un principi era la capella del castell –documentada per primer cop el segle XIII-, és de planta rectangular i té un campanar adossat. L’any 1900 l’ermita també va ser rehabilitada i reformada segons l’estil “romànich i alarb”, diu La Costa de Llevant. Després d’una subscripció oberta entre els blanencs residents a l’Havana (Cuba) la restauració va finalitzar el mes de desembre d’aquell any. Com a curiositat diem també que en aquelles obres es va instal·lar a sobre el fris davanter de la capella, com a base d’una imatge de la Puríssima, una granada de ferro que era un romanent de les que va disparar l’exèrcit espanyol durant el setge al qual va sotmetre Blanes l’any 1652.

La façana principal i el cantó de tramuntana de l’ermita estan arrebossats i pintats de blanc, color que li dóna un càlid aire mediterrani, mentre que la resta és amb fàbrica de pedra vista. A l’interior hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Joan Baptista, al qual està dedicada la capella, i a la paret del fons del presbiteri hi trobem unes pintures de motius mariners, confeccionades a finals de la dècada de 1950 per Maria Teresa Bedós, en el context de les obres de rehabilitació del conjunt de Sant Joan.

L’accés a Sant Joan a peu o en cotxe és fàcil, i s’hi pot arribar pel carrer Vidal i Barraquer, una via serpentejant que culmina al cim del turó. També s’hi pot arribar, això sí, a peu, des d’un camí que comença un xic més amunt i a la dreta de la font d’en Romà, al barri de Sa Carbonera. Cada 24 de juny, dia de Sant Joan, es celebra la diada amb la tradicional missa a l’ermita.