dilluns, 26 d’agost de 2013

Una creu occitana de Tolosa en una casa de Maçanet de Cabrenys de 1682?



Avui en aquest blog vull tornar a parlar de Maçanet de Cabrenys. Aquest poble de l’Alt Empordà al peu de la serra de les Salines, fronterer amb el Vallespir, com ja vaig comentar en una altra entrada del blog, posseeix un important patrimoni arquitectònic, bona part del qual relacionat amb el seu passat militar i particularment amb les invasions franceses que ha patit en diversos períodes de la seva història. Castells, muralles... Una obra molt interessant que en parla és “Maçanet de Cabrenys. Història i natura” (1999), de l’estudiós maçanetenc Pere Roura i Sabà, el qual se’l va autoeditar. Aquest llibre descriu les capelles i esglésies, els masos i cases, els molins, les muralles, les fonts, els arbres monumentals... Si el voleu adquirir em penso, però, que no ho tindreu gaire fàcil. Jo mateix el vaig voler comprar a Maçanet mateix i ja s’havia exhaurit. Finalment el vaig poder aconseguir posant-me en contacte amb l’autor, el qual em va informar que sabia que en tenien els darrers exemplars en una llibreria de vell de Girona. Desconec si se n’ha fet una altra tirada.

Em vull centrar en una casa que hi ha al carrer de Sant Sebastià, número 22, que porta per nom Can París, i que fa força anys és ocupada pel bar La Cova. El llibre d’en Pere Roura també s’hi refereix. És una casa del segle XVII, molt destacable arquitectònicament. A partir d’aquí, per fer-ne la descripció seguiré el text d’en Pere Roura i Sabà en el seu llibre (pàg. 47):

“Aquesta casa, coneguda com “Can París”, és construïda en gran part amb blocs de granit ben escairats i arrenglerats, amb un bonic acabat. Sota el relleix d’una finestra, hi destaquen als seus costats dues figures sedents, esculpides en relleu i encastades al mur. Són de basalt i fetes d’un estil molt senzill i popular. En una pedra hi ha esculpit un escut, que representa el gremi dels ferrers, amb el mall i l’enclusa.”

I continua Pere Roura (i d’aquí ve el motiu d’aquest article):

“Però el més remarcable de la casa és la llinda de granit de grans dimensions de la porta principal, que conté una llarga inscripció en llatí, datada el 1682. Aquesta inscripció, ja havia estat estudiada per Mn. Andreu Soler, fa uns anys.”

Aquesta és la inscripció, transcrita al llibre de Pere Roura:

"Detestatus sum omnem industriam meam qua sub sole studiossime laboravi. Habiturus heredem post me quem ignoro virum sapiens an stultus futurus sit et dominabitur in laboribus meis quibus desudavi sollicitus. Evictum est quid iam vanum est cui laboro et fraudo iam animam meam.
Hoc a rdo. Ioanne Paris iam terdenis cum laborasset (sic) annis malleo candentibus ferris structa domus fuisse die 30 ianuarius anno 1682."

I aquesta n’és la traducció:

“He avorrit tota la meva activitat en la qual tan apassionadament he treballat sota el sol. He de deixar un hereu darrera meu, el qual ignoro si serà savi o insensat, i manarà en els meus treballs amb què he suat de valent. És clar que ja és en va que treballo i enganyo la meva ànima. Amb això, el reverend Joan París, després de 30 anys de treballar amb el mall els ferros roents, deixà la casa acabada el dia 30 de gener de 1682.”

Sembla que el text és gairebé una còpia d’un fragment del bíblic llibre de l’Eclesiastès. 

Però el que a mi m’ha cridat més l’atenció d’aquesta llinda és la creu que s’hi pot observar, gravada a la pedra. S’assembla molt, si és que no ho és, a una creu de Tolosa. Una creu occitana. Què hi faria una creu occitana en una casa de l’Alt Empordà de l’any 1682? El seu constructor era occità? En Pere Roura ens explica que en Joan París va néixer a Maçanet el 1630, fill de Pere i Caterina. Ell, doncs, era català. Però el llibre no ens diu res de l’origen dels pares d’en Joan París. Ni tampoc ens dóna cap informació sobre aquesta creu. Podria ser que llurs pares (o només llur pare) fossin occitans? El cognom París podria indicar origen occità o francès. En aquells anys el Principat de Catalunya va rebre una forta immigració occitana, i a les comarques del nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Alt Empordà) fou encara més gran. 

El llibre d’en Pere Roura ens dóna més detalls de la vida d’aquest ferrer maçanetenc del segle XVII que, per al motiu d’aquest article són irrellevants.

El fet és que la curiositat va fer que em posés en contacte, per correu electrònic, amb en Pere Roura. Em va dir que, segons la documentació que ell ha consultat, el llinatge París ja era present a Maçanet el 1620 i que un oncle seu era de professió serrador, una professió molt comuna entre la immigració occitana, sobretot entre la que va arribar del nord d’Occitània (Llemotges, Sant Flor, Clarmont d’Alvèrnia, Càors...). D’altra banda, també m’informà que cap al 1570 hi havia un nucli d’hugonots a Maçanet. 

Per tant, la meva tesi és que els París eren immigrants occitans i que la creu que es pot admirar a Can París és una creu de Tolosa. No seria gens estrany deduir de tot això que Maçanet de Cabrenys era un important nucli d’immigrants occitans entre els segles XVI i XVII i que, fins i tot, varen deixar rastre epigràfic de la seva presència el 1682, una data força allunyada de les grans immigracions occitanes a Catalunya del segle XVI i inicis del XVII. El fet que alguns d’ells fossin hugonots ens fa pensar que no es devien sentir gaire identificats amb una monarquia francesa que reprimia llur religió i llur llengua.

 Tanmateix, seria interessant que aquesta tesi fos validada científicament, tot i que, davant del que acabo d’exposar, tinc pocs dubtes de la occitanitat d’aquesta creu. Un altre motiu, aquesta creu de Tolosa (especialment per als occitans i els occitanistes catalans), per visitar Maçanet de Cabrenys.

3 comentaris:

Joan Pujadas i Fontana ha dit...

Només una pregunta: per que l'emblema, penó, municipal de La Tallada (L'Empordà), entre Verges i L'Escala, es, també, la creu occitana sobre fons vermell?

Joan Pujadas i Fontana ha dit...

Com es que a La Tallada, entre Verges i L'Escala, a l'Empordà, el peno municipal es, també, la creu occitana sobre fondo vermell?.

Fèlix Rabassa i Martí ha dit...

Joan, he cercat per internet l'escut de la Tallada i diria que no es tracta d'una creu de Tolosa. Si ho vols saber posa't en contacte amb l'Ajuntament de la Tallada a veure què te'n poden dir. Gràcies per seguir el meu blog!!*!!