dilluns, 12 d’agost de 2013

L'església de Santa Maria i el palau dels vescomtes de Cabrera



Una de les principals senyes d’identitat de la vila de Blanes és, sense cap dubte, el conjunt que formen l’església parroquial –dedicada a la Mare de Déu- i el que fou el palau dels vescomtes de Cabrera. Aquest gran conjunt monumental es troba situat a l’extrem més alt del carrer Nou.

L’any 1319 es fundà la parròquia de Blanes, que fou molts anys sufragània de la de Tordera, i a mitjan segle XIV, començà la construcció de l’església i el palau durant la senyoria del vescomte Bernat II de Cabrera, i fou el seu nét Bernardí (Bernat IV) qui la continuà i la conclogué. Un dels arquitectes que participà en l’obra entre 1400 i 1402 fou n’Arnau Bargués, que també contribuí a la construcció de la catedral de Barcelona. El conjunt del qual parlem, en època medieval era un gran castell-palau fortificat d’estil gòtic situat dins el recinte de les muralles de la vila, composat per quatre grans torres situades als seus angles. El palau estava situat arran de mar –que aleshores arribava molt més endins que no pas ara-, tant que el 1470 les onades van arribar a soscavar-ne els fonaments.

El segle XV el palau fou la residència predilecta dels aleshores vescomtes de Cabrera, en Bernat Joan de Cabrera –fill de Bernardí-, i la seva esposa Violant de Prades. Cal mencionar que força personatges il•lustres s’hi hostatjaren: els reis de Catalunya i Aragó Joan I i Martí I, els anys 1390 i 1398, l’antipapa Benet XIII –l’anomenat papa Luna-, l’any 1415 i l’emperador Carles V (Carles I de Catalunya i Aragó).

Durant el segle XVII el palau féu la trista funció de caserna i el 1652 va rebre les conseqüències del setge al qual l’exèrcit espanyol va sotmetre la vila. El 1694 les tropes franceses que van entrar a Blanes van derruir en bona part l’edifici, època durant la qual el palau exercí les funcions de cementiri. Malauradament, el juliol de 1936 l’església fou cremada, essent destruïts, entre d’altres obres d’art, un valuós retaule barroc i dues trones dissenyades per Antoni Gaudí. De l’església gòtica original ara només en queda la façana –on hi ha la característica porta d’estil gòtic i una rosassa- i la torre del campanar. Les obres de reconstrucció, dirigides pels arquitectes Francesc Folguera i Lluís Bonet, van durar deu anys, entre 1939 i 1949.

L’església és de tres naus –una de central i dues als costats més estretes- sostingudes per columnes, amb petites capelles laterals. L’altar major està coronat amb un baldaquí, datat el 1946, de quatre columnes amb capitells d’alabastre decorats amb l’escut de Blanes. Són remarcables les pintures murals del presbiteri, obra de Jaume Busquets, el qual creà també la talla de l’Assumpció de Santa Maria, titular de la parròquia, així com els frescos de Pentecosta i del Ressuscitat, del blanenc Ricard Ferrer. En els laterals de l’església podem admirar quatre altars: el del Roser, de Domènec Fita, el de la Sagrada Família, de Josep Maria Camps i Arnau, el del Ressuscitat i el del Sagrat Cor. Les imatges de la Mare de Déu de Pasqua, de Josep Maria Bohigas i del Sant Crist Crucificat són també elements distintius del temple parroquial.
 
Publicat a Celobert, l’agost de 2005.