Una de les
principals senyes d’identitat de la vila de Blanes és, sense cap dubte, el
conjunt que formen l’església parroquial –dedicada a la Mare de Déu- i el que
fou el palau dels vescomtes de Cabrera. Aquest gran conjunt monumental es troba
situat a l’extrem més alt del carrer Nou.
L’any 1319 es
fundà la parròquia de Blanes, que fou molts anys sufragània de la de Tordera, i
a mitjan segle XIV, començà la construcció de l’església i el palau durant la
senyoria del vescomte Bernat II de Cabrera, i fou el seu nét Bernardí (Bernat
IV) qui la continuà i la conclogué. Un dels arquitectes que participà en l’obra
entre 1400 i 1402 fou n’Arnau Bargués, que també contribuí a la construcció de
la catedral de Barcelona. El conjunt del qual parlem, en època medieval era un
gran castell-palau fortificat d’estil gòtic situat dins el recinte de les
muralles de la vila, composat per quatre grans torres situades als seus angles.
El palau estava situat arran de mar –que aleshores arribava molt més endins que
no pas ara-, tant que el 1470 les onades van arribar a soscavar-ne els
fonaments.
El segle XV el
palau fou la residència predilecta dels aleshores vescomtes de Cabrera, en
Bernat Joan de Cabrera –fill de Bernardí-, i la seva esposa Violant de Prades.
Cal mencionar que força personatges il•lustres s’hi hostatjaren: els reis de
Catalunya i Aragó Joan I i Martí I, els anys 1390 i 1398, l’antipapa Benet XIII
–l’anomenat papa Luna-, l’any 1415 i l’emperador Carles V (Carles I de
Catalunya i Aragó).
Durant el segle
XVII el palau féu la trista funció de caserna i el 1652 va rebre les
conseqüències del setge al qual l’exèrcit espanyol va sotmetre la vila. El 1694
les tropes franceses que van entrar a Blanes van derruir en bona part
l’edifici, època durant la qual el palau exercí les funcions de cementiri.
Malauradament, el juliol de 1936 l’església fou cremada, essent destruïts,
entre d’altres obres d’art, un valuós retaule barroc i dues trones dissenyades
per Antoni Gaudí. De l’església gòtica original ara només en queda la façana
–on hi ha la característica porta d’estil gòtic i una rosassa- i la torre del
campanar. Les obres de reconstrucció, dirigides pels arquitectes Francesc
Folguera i Lluís Bonet, van durar deu anys, entre 1939 i 1949.
L’església és de
tres naus –una de central i dues als costats més estretes- sostingudes per
columnes, amb petites capelles laterals. L’altar major està coronat amb un
baldaquí, datat el 1946, de quatre columnes amb capitells d’alabastre decorats
amb l’escut de Blanes. Són remarcables les pintures murals del presbiteri, obra
de Jaume Busquets, el qual creà també la talla de l’Assumpció de Santa Maria,
titular de la parròquia, així com els frescos de Pentecosta i del Ressuscitat,
del blanenc Ricard Ferrer. En els laterals de l’església podem admirar quatre
altars: el del Roser, de Domènec Fita, el de la Sagrada Família, de Josep Maria
Camps i Arnau, el del Ressuscitat i el del Sagrat Cor. Les imatges de la Mare
de Déu de Pasqua, de Josep Maria Bohigas i del Sant Crist Crucificat són també
elements distintius del temple parroquial.
Publicat a Celobert, l’agost de 2005.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada