Després d’aquest
incís continuaré amb la narració del meu viatge. Tot seguit, després d’haver-me
dutxat i canviat, vaig sortir i em vaig asseure, tot prenent un refresc, a la
terrassa del santuari, amb unes vistes excepcionals de la vall que s’estén als
seus peus. Des d’aquí es pot contemplar el poble de Gombrèn i en la llunyania
s’albira el castell de Mataplana, al costat de la carretera que va cap a
Castellar de n’Hug i un bé de Déu de muntanyes que arriben fins a l’horitzó,
les més properes de les quals, més al sud de Montgrony, els rasos de Tubau.
Aquí dalt les vistes són espectaculars i el silenci que hi regna corprenedor,
pregon, pur. Només el trenca la piuladissa dels ocells i els esquellerincs dels
esquellots de les vaques que pasturen per aquestes muntanyes.
“Yesus. Mui
malamente eria qualquier que a i pasay e que por descuido dexare de desir Ave
Maria sin pecado consebida. / Se a feta la present obra sen obrer Pera
Capdevila y feta per Ioan Amils, ferrer de Gombrèn, y Eudalt Amils, fadrí
ferrer, a fet lo escrit l’ain 1702, essent reverent Eudalt Serradell, prevera”.
Sembla que la
marededéu (una marededéu negra, per cert), no és la original que fou trobada en aquests
verals en època medieval. L’original, que ja havia estat modificada
anteriorment, però, s’havia perdut en un incendi l’any 1892.
Després de
visitar la cova-ermita vaig seguir pujant les escales, que porten a l’església
de Sant Pere de Montgrony, que es troba just a sobre de la hostatgeria. Un xic
més amunt de la cova-ermita de Santa Maria, i barrant l’accés a Sant Pere, a
mig camí dels 77 graons restants, hi ha una altra porta i reixa de ferro forjat
amb aquesta inscripció: “Se construí escala y porta 1881”. Tanmateix, la
llegenda conta que aquestes escales foren manades fer en els llunyans temps
medievals pel comte Arnau en persona.
Ja era l’hora de
sopar i, després de fer un bon àpat me’n vaig anar a dormir a la meva
habitació. Vull afegir que els preus de la mitja pensió de la hostatgeria són
molt i molt ajustats, una relació qualitat-preu molt bona, molt i molt bé de
preu. Un motiu més per venir-hi a passar uns dies.
L’endemà, després
d’esmorzar, en Paco, el senyor que porta l’hostatgeria, em va dir que si volia
visitar l’església de Sant Pere, me’n deixaria la clau i així ho va fer.
Després de pujar els 140 graons fins a dalt vaig poder tornar a contemplar
l’església. Sant Pere de Montgrony és una església romànica, la qual és citada
per primer cop a la documentació l’any 899. Era el centre de la parròquia
homònima, un poblet del qual, avui en dia, no en resta ni una sola pedra
visible, un poble que es devia trobar al voltant de l’església.
La sensació de
grandesa i alhora de soledat que es pot percebre tan a dins coma fora de
l’església de Sant Pere de Montgrony és difícil de descriure. La grandesa,
l’enormitat i la bellesa del món t’envolta per totes bandes i t’aclapara. Te
n’adones que aquestes imponents muntanyes, aquestes ermites i esglésies
venerables i gairebé tel·lúriques, que foren afaiçonades per les mans dels
nostres avantpassats, tanmateix, existeixen, i les tenim molt més a la vora del
que ens pensem.
A 1500 metres
d’alçada, sol en aquesta església enmig de la muntanya, amb els rasos de Tubau
a davant meu, i amb els cims de les muntanyes on em trobo un xic més amunt,
sembla mentida que aquí, fa centenars d’anys, al voltant d’aquesta esglesiola,
hi hagués hagut un poblet, una petita comunitat muntanyenca que va desaparèixer
fa centúries, quan la nostra pàtria encara era lliure.
Continuarà...
La marededéu de Santa Maria de Montgrony
L'església de Sant Pere de Montgrony
L'ermita de Santa Maria de Montgrony
Un mosaic de la marededéu que es pot veure dins de la hostatgeria.
Sant Pere de Montgrony
La reixa metàl·lica que hi ha part damunt l'ermita de Santa Maria de Montgrony
Santa Maria de Montgrony entre boires
3 comentaris:
Benvolgut,
M'ha agradat molt llegir el seu blog. M'ha ajudat a coneixer una mica més el meu poble, ja que jo sóc de Gombrèn. La sensació es que es van "invertir"molts diners en un centre de interpretació que poca gent sap que existeix.
Bé, en tot cas reitero el meu agraïment per parlar d' un dels llocs mes bonics de Catalunya i a l'hora tant desconeguts.
Benvolgut,
M'ha agradat molt llegir el seu blog. M'ha ajudat a coneixer una mica més el meu poble, ja que jo sóc de Gombrèn. La sensació es que es van "invertir"molts diners en un centre de interpretació que poca gent sap que existeix.
Bé, en tot cas reitero el meu agraïment per parlar d' un dels llocs mes bonics de Catalunya i a l'hora tant desconeguts.
Gràcies pel seu comentari. M'alegro que l'article hagi servit per ajudar a donar a conèixer Gombrèn.
Publica un comentari a l'entrada